dissabte, 22 de febrer de 2014

El Profeta Daniel, les anguiles i les dietes miracle



No se si sabreu que el primer epidemiòleg clínic de la historia va ser el Profeta Daniel, fa ara uns 2.600 anys, durant l’època de la deportació dels hebreus a Babilònia.  Daniel i els seus amics comptaven amb la protecció del rei Nabucodonosor II, però la dieta mesopotàmica que els hi donaven no era del seu gust.  Daniel va dir al cuiner: “Mira, Meltsar, volria demanar-te un favor. Ens podries donar per a sopar alguna cosa diferent de les anguiles amb all i pebre?”. A Meltsar no li agradava que qüestionaren les seus habilitats culinàries i, una miqueta enfadat, va dir a Daniel: “I que tenen de dolent les meues anguiles amb all i pebre?”. Daniel, sense pensar-ho, li va contestar: “Jehova al llibre Deuteronomi 9-14 ens ha revelat: Dels animals que viuen a l'aigua, podeu menjar els que tenen aletes i escates,  però els que no en tenen, no els mengeu: considereu-los impurs.” Meltsar ja estava una miqueta cansat de Jehova i les seues excentricitats alimentàries, així que li va contestar a Daniel: Puix si al teu Jehova no li agraden les meues anguiles, Marduk m’ha dit que a ell sí que li agraden, així que si no voleu anguiles amb all i pebre aneu a sopar al bar.
 
Els hebreus no eren molt amics de pagar-se el sopar de la seua butxaca quan podien menjar debades, així que Daniel, que era una persona d’idees molt avançades per al seu temps, va pensar una altra estratègia. Si el cuiner no era receptiu als arguments màgics o religiosos, potser ho fos a l’evidència experimental, així que va dir al cuiner: “Mira Meltsar, amb tant d’all i pebre acabarem posant-nos malalts i tu ja saps com és Nabucodonosor. Si veu que ens hem posat malalts per culpa teua la primera cosa que farà será tallar-te el cap”. La perspectiva de perdre el cap ja era un argument de més fonament que els preceptes de Jehova, així que Meltsar va canviar d’actitud:
 
--Tinc por del rei, el meu senyor, que us va assignar què havíeu de menjar i de beure. ¿No trobarà la vostra cara més esblanqueïda que la dels altres joves de la vostra edat, i jo em jugaré el cap davant el rei per culpa vostra?
11 Llavors Daniel va dir al guarda a qui el cap del personal havia fet responsable del mateix Daniel, d'Ananies, de Misael i d'Azaries:
12 --Et prego que posis a prova aquests teus servents durant deu dies: dóna'ns llegums per a menjar i aigua per a beure.13 Després compara el nostre aspecte i el dels joves que mengen de la taula del rei i fes amb nosaltres segons el que vegis.
14 Ell hi accedí, i els va posar a prova durant deu dies. 15 Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens que tots els joves que menjaven de la taula del rei. 16 El guarda, doncs, s'emportava el menjar i la beguda que tenien destinats, i els donava llegums. (Daniel 1, 10-14)
 
Imatge del primer assaig clínic experimental
de la història

Cal reconèixer que l’estudi experimental dissenyat per Daniel té algunes mancances metodològiques: no hi ha hagut aleatorització, no s’ha seguit el procediment de doble cec i la mostra no és suficientment àmplia com per a considerar els resultats estadísticament significatius. Així i tot, cal reconèixer el mèrit que suposa l’intent de recolzar les teories amb proves experimentals.
 
Avui ens trobem contínuament amb dietes absolutament estrafolàries que no tenen el suport de la més mínima evidència de la seua eficàcia, promogudes amb l’ajut d’intenses campanyes de marketing. Això sí, els seus inventors, als quals no podem fer extensiu el mèrit que hem reconegut al Profeta Daniel, apareixen davant el mitjans de comunicació amb una acurada aparença de respectabilitat científica: amb bata blanca i fotografiats davant d’aparells de laboratori, el funcionament dels quals en molts casos ni remotament coneixen. Les seues teories no les trobareu en cap revista mèdica prestigiosa, sinó en best-sellers on es barregen les obvietats (no beure alcohol, no fumar, menjar més fruites i verdures...) amb teories sobre enzims prodigiosos que ningú ha pogut aïllar, processos metabòlics absolutament inventats i disquisicions sobre aliments compatibles i incompatibles, de dubtosa plausibilitat biològica. En alguns casos es tracta de dietes inofensives i, fins i tot, saludables que aconsellen allò que qualsevol dietista coneix, però que inclouen alguna extravagància adornada de fraseologia pseudocientífica. En altres casos es tracta de dietes desequilibrades que poden comportar danys greus per a la salut. Faríem bé de desconfiar de  dietes miraculoses i les seues campanyes de marketing i confiar més en els professionals de la sanitat pública.